paisatges somiats

en un poble

feia molta pendent i el mar era més gran

 Caminava descalça i era com si trepitjés troços de vidre. Era de nit, hi havia gent. De sobte sortien unes barres entre les punxes de color blau que brillaven intensament.

estava en un forat, i venia un toro des de dalt de la muntanya a per mi. M'envestia i em quedaven dos ferides a la panxa. Cridava perquè algú em vingues a ajudar, ningú venia. Llavors em pujava sobre el toro i li retorçava les banyes. Final feliç.

(Cap de tots aquets paisatges reprodueixen fidelment la irrealitat)

dibuixos retocats

Retrats

Faig retrats per encàrrec.
Preu asequible, a negociar.
Contacte: mireia.azorin@gmail.com